Els llums s’han apagat
Han tret el pastís
Aplaudien els pares
Els tiets i els amics
Tots alhora
Agrupats en un únic crit
“que demani un desig
Que demani un desig”
I tu, nerviosa
Com sempre que et toca ser
El centre d’atenció
Has fixat els ulls en un punt imprecís
Del menjador
Un segon
Dos segons
Tres segons
Quatre i cinc
Els teus ulls cavalcaven
Buscant un desig
Les espelmes cremaven
I alguns dels amics
T’enfocaven amb càmeres
De retratar
Una veu comentava
“ai, que guapa està”
I jo, en el fons, m’acabava el culet de la copa
Decidit
A trobar un raconet adequat
Per fer-me petit, petit
Del tamany d’una mosca
Del tamany d’un mosquit
Per un cop empetitit
Sota els tamborets
I la taula allargada
Pels dos cavallets
Fer-me pas amb prudència
Per un entramat
De sabates d’hivern
De confeti aixafat
I esprintar maleint la llargada
Dels meus nous passets
I amagar-me entre un tap de suro
I la paret
Just a temps que no em mengi
El collons de gatet
I escalar les sanefes
Del teu vestit
I falcar el peu esquerre
En un descosit
I arribar-te a l’espatlla
I seure en un botó
I agafar un pelet d’aire
I, amb un saltiró
Enganxar-te un cabell
I impulsar-me en un últim salt final
I accedir al teu desig
Travessant la paret del llagrimal
Ara un peu! Ara un braç!
Ara el tors! Ara el cap!
I ja dins del desig veure
Si hi ha bon ambient
Repartir unes targetes
Ser amable amb la gent
I amb maneres de jove
Discret i educat
Presentar els meus respectes
A l’autoritat
Escoltar amb atenció
Batalletes curioses als més vells
Fer-me fotos gracioses
Amb altres il·lustres viatgers
I amb un home amb corbata
Que no sé qui és
I en el núvol de somnis
Que tens a l’abast
I entre d’altres que ho sento
Però ja mai viuràs
Detectar un caminet
Que m’allunyi del grup
O una ombreta tranquil·la on
Desapercebut
Estirar-me una estona i
Per fi, relaxar-me celebrant
El plaer indescriptible que és estar amb tu
Avui que et fas gran
Mentre a fora de l’ull
Les espelmes es van apagant